TAULA-RODONA:
Els museus i la funció social de l'art

Si, com diu el nostre estimat amic Joan Fernández Cursach, el objectiu de l'art és incidir en la nostra vida mental fent-nos persones més sensibles i creatives i, per tant, més nosaltres mateixos: què podem fer des de les escoles, i què s'està fent, o es pot fer, des de la política museística?
Aquesta era la pregunta fonamental que ens fèiem des de l'escola d'estiu i que volíem resoldre ahir a la taula-rodona que ens va ocupar. Les respostes van ser molt diverses, tant que, per haver, hi va haver qui fins i tot no va respondre pas.
Les visions donades al respecte, van estar des de la dels artistes dintre de les aules (als que donem un aplaudiment des d'ací pel seu treball, i per molts anys); fins a les dels treballs fets des dels museus, uns millor que d'altres com sol passar, perquè sembla que algú/na se'n va quedar en la visió històrica i encara està pels núvols; passant, com no, pel treball dels mestres que tracten d'acostar-se al llenguatge artístic amb molt d'esforç i preocupació.
Els artistes i les artistes reclamen el seu lloc a les escoles. No cal que siguen vaques sagrades a les quals dona por apropar-se; cal estimar-se-les, menjar-se-les, aprofitar-les senceres, perquè tenen molt a dir i sobretot molt que ensenyar-nos. L'educació integral ha de passar per l'educació de la sensibilitat i d'això elles i ells en saben molt, com ho va demostrar Mª Dolors Mulà. L'educació plàstica hauria de tenir un lloc privilegiat a les nostres aules, per molt que el Ministeri d'Educació vulga llevar-se-la