XXVI Escola d’Estiu

DE LES TERRES DEL SUD

DEL PAÍS VALENCIÀ
 

L’ANY PASSAT VAM DIR
LLENGUA I ESCOLA

Joan C. Martí i Casanova

Brauli Montoya

Antoni Mas Miralles

 

Abans de l'any 1.983 la presència del valencià a les escoles era simbòlica. Amb l'aprovació de la llei d´ Ús comença a definir-se una certa política lingüística que permet impulsar la presència de la nostra llengua a les escoles .

A l'any 85-86 s' oferta a Elx , per primera vegada al país Valencià , el programa d'Immersió Lingüística.

Segons dades de El Tempir ( Els programes d' Imm. Lin. A Elx, Tudi Torró) al curs 96/97 hi ha 15 escoles de la nostra comarca que apliquen el Programa d'Immersió ( 8 a Elx, 4 a Crevillent, 2 a Santa Pola i 1 a Guardamar) amb un total de 2.300 alumnes. A més a més hi ha 189 xiquets escolaritzats en valencià a les escoles infantils. Això significa que a Elx aproximadament estan escolaritzats en valencià un 10% de la població escolar.

 

 

El professorat que des de fa 15 anys apliquem un PIL, assistim a les Escoles d'Estiu i treballem en Seminaris del MRP, pensem que hem aconseguit :

 

-          que l'alumnat utilitze espontàniament el valencià en determinades situacions d'ús , especialment en aquelles que estan vinculades amb activitats escolars i quan el professorat hi és present.

-          que les famílies estimen una mica més la nostra llengua i en molts casos que la coneguen, l'accepten i la parlen.

-          que part del professorat ens deixe fer

-          que l'ensenyament en valencià siga considerat en la majoria dels casos com a sinònim de renovació pedagògica i d'enriquiment.

 

Malgrat aquests guanys :

-          no s'ha produït un canvi substancial en l'hàbit lingüístic de l'alumnat, ja que entre ells i quan inicien una conversa amb nous interlocutors, utilitzen normalment el castellà.

-          No ha hagut cap canvi substancial per part de les institucions públiques, ja que la majoria d'informacions continuen en castellà.

-          No ha produït un canvi en l' Administració educativa que facilite la incorporació de més escoles als PILS i que millore la formació del professorat.

-          No ha canviat la política lingüística per a fer possible la creació de contextos socials favorables a l'ús del valencià fora de l'escola ( Universitat, mitjans de comunicació, publicacions en valencià).

 

Per acabar unes paraules de J.M. Artigal publicades ja fa uns anys

" Si el català quedés circumscrit a estrictes activitats acadèmiques, de caràcter sobretot formal i majoritàriament escrites, el perill d'un posterior ús "llatinitzat" i socialment restringit, de la llengua de l'escola sembla prou evident.

Com la sociolingüística ha demostrat , ni l'ús de la llengua és conseqüència immediata del seu coneixement , ni un aprenentatge contextualment limitat a l'escola permetrà fàcilment una plena utilització posterior"

 

I aquesta és la nostra preocupació cap al futur.


 

 


RACONETS

REVISTA VALENCIANA DE FOLCLORE

Dossier: Cançons populars.

Lluís Flores i Abat

 

En l’espai dels raconets es va presentar el dimarts la revista de folclore de l’associació d’estudis folclòrics del Grup Alacant. Entre les seues pàgines podrem trobar articles sobre les cançons de Petrer, Callosa d’en Sarrià, Xixona, Crevillent, Santa Pola, Alcoi, Callosa de Segura, la música de Pego, les danses de Muro,Tàrbena i Relleu, la indumentària en la festa de Fogueres de Sant Joan, els oficis tradicionals i pregons populars del vell Alacant, tradicions com l’asguinaldo.


 


 

TERTÚLIES

LA IMMIGRACIÓ ALS CENTRES

Africa Martinez i Teresa Azcárate.

Proyecto Cultura y Solidaridad

Es va iniciar el debat amb la pregunta “A quién consideras inmigrante”.  La  resposta a aquesta qüestió, posà de manifest la quantitat de tòpics, prejudicis i falta rigor a l’hora de qualificar a les persones com a “immigrants”.

Garantir el dret a l’educació i donar resposta a noves situacions de diversitat, educar les actituds i les conviccions per tal que no s’utilitze  la diversitat cultural com a legitimació de l’exclusió social, posar l’accent en el dret de ser iguals en dignitat i drets, la necessitat d’implicar a tota la comunitat en aquest procés, acabar amb les aproximacions paternalistes i folclòriques,..., van ser alguna de les idees que es van apuntar.


 


MENJADOR

EL DINAR DEL DILLUNS

Equip de cuina

Després d’una enquesta de popularitat entre els diversos gourmets que van tenir la sort d’assaborir els plats de les cuineres de l’Escola d’Estiu de la passada edició, ha estat guardonat amb el primer premi “Al millor mos” al plat d’origen grec batejat com a  MOUSAKA, la recepta de la qual, després de difícils i perilloses investigacions, tenim el gust d’oferir-te.

 

INGREDIENTS

1quilo d’albergínies

750gr. de carn picada de porc.

Tomaca fregida

Ceba

All

Llorer

Beixamel

Formatge ratllat.

 

ELABORACIÓ

Fregir la ceba, la carn i la tomaca a foc lent durant  1h. aproximadament

Fregir la ceba i l’all durant 15 ó 20 minuts.

Es fregeix l’albergínia.

Posar a la beixamel l’ou batut i el formatge ratllat i es mescla.

Posar en un recipient una capa de cada (la mescla de tomaca, albergínia, carn i la beixamel).

Posar al forn només amb calor per dalt fins que es daure.

NOTA:

Està més bo quan es fa d’un dia per a un altre i si es deixa daurar.


 


EXTRACURSETS

SOPAR A LA VORA LA MAR

 

El dimarts vam anar a sopar al Bar Galícia, la Mediterrània al fons i la lluna al cel van crear el clima necessari per enlairar les nostres veus al son de les guitarres. El cremat, els balls i els jocs van ésser suficients per encoratjar-nos per allargar la nit amb un clima d’armonia i germanor. Sense tu no haguera estat possible, però si vas tindre la desgràcia de no poder assistir-hi encara et queda una última oportunitat: el divendres tenim el lliurament dels Premis Melcior Botella a la pèrgola del C.P. El Palmeral amb l’actuació del grup de Teatre “Lokaga falta”. T’esperem.


AULA-DEBAT

La política educativa al País Valencià

Representants sindicals de CCOO i STEPV

 

Les preocupacions que es manifestaren en l’exposició i el debat posterior van girar al voltant dels dèficits de desenvolupament del mapa escolar, endarreriment en les construccions, trencament de l’etapa de secundària obligatòria en centres de Primària i Secundària en els entres públics, no activació dels cicles formatius, problemàtica dels itineraris educatius de l’alumnat dels centres públics, la coordinació curricular, constrenyiment de l’autonomia de funcionament dels centres, manca de suports complementaris, horaris, formació permanent..., problemàtica de l’accés a la funció pública docent, mancances de dotació econòmica i material als centres públics.

 

Davant d’aquest perspectiva, la resposta del professorat ha estat molt tèbia, ara és molt necessari oposar-se a l’onada de discursos que demanden un retrocés en els tímids avanços que s’han aconseguit. Sense amagar la gran quantitat de dificultats que tenim als centres educatius, hem de subratllar les fites tan importants que s’han aconseguit en els últims anys i exigir el compliment d’aquelles mesures teòricament previstes i que mai s’han posat en pràctica.

 

El professorat ha de ser conscient que el repte amb el que s’enfronta és molt important, però que les satisfaccions que una tasca ben feta ens pot aportar supleixen amb escreix els inconvenients.

 

CURSOS

UN LECTOR/A ÉS QUI...

Llegeix.

És sensible als sons i als ritmes del llenguatge.

Aprecia l’ambigüitat i la complexitat.

S’identifica amb els personatges.

Busca en el diccionari allò que no entén.

Rellegeix.

 

Busca als llibres el que no troba a la vida.

S’estima més els llibres que el ratifiquen en les seues conviccions.

Aspira a trobar allò que no pot dir-se amb paraules.

Sap que un llibre ajuda a dubtar.

Accepta el fracàs.

S’entrega al llibre per a rebre’l com una obra d’art.

 

ENTRETENICIÈNCIA

Rafael Garcia Molina . Departament de Física, Universitat de Múrcia

 

En aquest curs estem fent i discutit algunes experiències científiques senzilles, que podem fer-se servir per a destacar i il·lustrar conceptes i resultats físics interessants. La simplicitat de la majoria d'activitats fa que puguen utilitzar-se per a despertar l'interés.

 

Els professors podran fer servir algunes de les idees que hem exposat durant el curs per a despertar l'interés dels estudiants o per a il·lustrar les seues presentacions, només han de seleccionar les activitats d'acord amb el nivell del públic al qual van dirigides.

 

Ha quedat clar que constituir-se en protagonista d’una experiència científica (encara que siga en petita escala) té un efecte motivador sobre les persones, que no es posaria de manifest si, en comptes de participar en l’experiència, només fórem uns simples espectadors passius.

 

La majoria del material que hem emprat es troba fàcilment en qualsevol casa: forquilles, taps de suro, furgadents, globus, plastilina, pots, embuts, botelles i gots de plàstic, cordill, fil d'aram, i un llarg etcètera. La llista de material seria inacabable i sempre ens sorprendríem de trobar noves i interessants aplicacions per a objectes amb els quals convivim i mai no ens haurien cridat l'atenció com a material didàctic.

 

En finalitzar aquest curs, molts del participants són capaços d'aplicar a algunes situacions amb les quals estaven acostumats a conviure, conceptes i idees derivats de la física per a explicar-ne científicament el comportament (al menys, d'una manera qualitativa).

 

Espere haver demostrat que l'ensenyament de disciplines científiques no cal que siga una activitat tediosa, avorrida, allunyada de la vida quotidiana, etc., quan no miraculosa en els resultats que presenta als alumnes, sinó que pot integrar-se perfectament en un conjunt de propostes lúdiques. Això fa que els alumnes que no solen estar predisposats positivament cap a les activitats científiques es motiven, al menys mínimament, per aprofundir en el coneixement científic.

 

FEDERACIÓ DE MRPs DEL PAÍS VALENCIÀ

 

Des del nostre punt de vista el gran drama de l educació a l’Estat Espanyol , i que la LOGSE i la reforma ni tan sols aborden, és la divisió entre escola pública/escoles privades. Una societat democràtica no pot construir-se sota el fet de que les classes privilegiades tinguen una educació d’èlit que els catapulta directament als centres de poder econòmic i polític , mentre que els sectors més pobres de la societat s’han de conformar amb deficients infraestructures, nefastes planificacions, manca de professorat....etc.;

 

Cuadro de texto: Es finança amb fons públics un ideari educatiu que no és el de tota la societat , contribuint a la sectarització i afavorint la intolerància.La situació de la privada-concertada encara és més greu. Es finança amb fons públics un ideari educatiu que no és el de tota la societat , contribuint a la sectarització i afavorint la intolerància. A més el seu funcionament no es democràtic ,exigència básica de tot allò que és públic. La privada concertada condiciona la lliure admissió d’alumnat per dues raons: econòmiques i ideològiques. Thotom sap que a la privada concertada les famílies  han de pagar per les activitats extraescolars, cosa que  margina d’entrada a les classes més desafavorides . D’altra banda  les famílies que no participen de lideari tampoc poden accedir a les mateixes. Aquest finançament amb fons públics de la privada va en detriment de la xarxa pública que veu disminuïts els seus recursos pressupost rere pressupost.

 

            Tothom parla avuí en dia de tolerància , interculturalitat..etc. Com és pot construir una societat del diàleg i la tolerància , de compensació de desigualtats educant a les persones en funció del diners que tenen , de la classe social a la que pertanyen, de la ideologia dels seus pares...... Quin projecte democràtic es pot construir des daquesta perspectiva.

 

Cuadro de texto: Fan falta més diners per l’ensenyament públic i és imprescindible obrir un debat social sobre l educació , en el que l’alumnat, les famílies i el professorat siguen els protagonistes .

 

Mentrestant molts professionals compromesos i  moltes famílies que encara no han renunciat a construir una societat millor continuarem defensant que :

Ara per ara, tan sols en els Centres públics és possible un projecte educatiu plural i democràtic. Només a les escoles, instituts i universitats públiques és un fet la diversitat de l’alumnat i per tant es pot treballar i practicar la convivència, la tolerància i la integració. Només als centres públics la qualificació del professorat és per damunt de la seva ideologia..

L’Escola on s’aprèn gratuïtament en valencià i en castellà, en anglès o en francès, on la pau, la solidaritat, el respecte al medi ambient són valors fonamentals, on la cultura del nostre país s’aprèn en harmonia amb la cultura universal, on han entrat les noves tecnologies, on es poden rebre els serveis de psicòlegs i logopedes, on s’ensenya i s’aprèn amb llibertat, sense cap discriminació per raó de religió, ètnia, sexe, cultura o situació econòmica, és L’ENSENYAMENT PÚBLIC.

AVISOS

Els premis Melcior Botella

Demà divendres a les 22 hores es lliuraran els premis Melcior Botella a la renovació pedagògica que anualment convoca l’ajuntament d’Elx. Els sopar es realitzarà a la carpa del C.P. El Palmeral en el marc d’una vetllada on actuarà el grup de Teatre “Lokaga falta”.

Si voleu assistir-hi al sopar haureu d’apuntar-vos al pavelló 0.